Càntic de Resignació, de Mn. Cinto Verdaguer

RESIGNACIÓ


La Creu que m'heu dat
abraço amb amor.
Que es faça, Senyor,
vostra voluntat.

Amb foc l'or se prova,
l'amor amb la Creu;
si cerques a Déu,
en la Creu se troba.
Dolçor sempre nova!
Tresor amagat!
Que es faça, Senyor,
vostra voluntat.

Quan l'ànima plora
la gràcia hi floreix;
qui al món mai pateix
lo cel mai enyora.
D'amor és penyora
sofrir per l'Amat.
Que es faça, Senyor,
vostra voluntat.

Si en llit d'agonia
Jesucrist me vol,
m'hi dóna consol
de sa companyia:
feliç malaltia
si el cel m'ha guanyat!
Que es faça, Senyor,
vostra voluntat.

Si a beure em convida
son calze amarg,
cap turment és llarg
en tan curta vida.
Petit feix s'olvida
portant-lo de grat.
Que es faça, Senyor,
vostra voluntat.

Ben poc castigau
a aquell que us ha ofès;
castigau-me més,
però perdonau:
la Creu n'és la clau
si el cel m'he tancat.
Que es faça, Senyor,
vostra voluntat.

Vull, com mon Amor,
cruels disciplines,
al front ses espines,
al llavi amargor
i una llança al cor
que tan poc l'ha amat.
Que es faça, Senyor,
vostra voluntat.

Que hermós cel se veu
del cim del Calvari!
Qui vulla pujar-hi
l'escala és la Creu.
Als braços d'un Déu
ja tot m'he entregat!
Que es faça, Senyor,
vostra voluntat.

Tota creu és d'or
si és Déu qui la dóna;
vindrà la corona
després del dolor.
Qui pogués morir
amb Vós abraçat!
Que es faça, Senyor,
vostra voluntat.

Que dolça és la Creu
amb Jesús portada!
Que dolça i amada
l'esposa de Déu!
Si amb Vós me voleu
en ella clavat,
Que es faça, Senyor,
vostra voluntat.




Comentaris