La nit de la Puríssima. Poema de Joan Maragall

Mare de Déu al jardí de Castelldaura, a Premià de Dalt.

Quin cel més blau aquesta nit!
Sembla que es vegi l'Infinit,
l'Infinit sense vels,
més enllà de la lluna i dels estels.

La lluna i els estels brillen tan clar
en el blau infinit de la nit santa,
que l'ànima s'encanta
enllà...

Aquesta nit és bé una nit divina.
La Puríssima, del cel
va baixant per'quest blau que ella il·lumina,
deixant més resplendors en cada estel.

Per la nit de desembre ella davalla,
i l'aire se tempera, i el món calla.
Davalla silenciosa...
Ai, quina nit més clara i més formosa!

.

Comentaris