De bat a bat, que tot és encès d'alba!
Hi ha un esvoranc de llum contra el vell mur:
ara et sabem Vivent: és Déu que salva,
i és primavera sota el cel més pur.
Tu vas gosar desfer les set sivelles
del llibre clos on tot estava escrit;
vas desvetllar, vencent, les meravelles
d'un amor ple que a tot dóna sentit.
Brases de fe colgades per les cendres
han reviscut veient-te partir el pa.
Si era sentit el dol aquell divendres,
una alegria nova ens va sobtar.
Ja pel camí no ens cal ni sol ni lluna:
la fe que ens guia té un ressol ben clar.
I no anem sols, la vida ens és comuna,
i ens esperona l'ànsia d'arribar.
Companys, amics, tinc ganes de reveure'ns
amb l'Al·leluia als llavis i en el vent,
dels quatre indrets, amb prou amor per creure'ns
Poble de Déu, amb Jesucrist Vivent.
Manifestant-nos —flames de banderes—
davant teu, que Ets, que Eres i que Véns,
l'Amén de tot, que a les clarors primeres
del vuitè dia, Joia al món estens.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada