Goigs a sant Sebastià. Capellades (Anoia, Barcelona)

Sant Sebastià, màrtir

Martir sou molt singular
suplicam vostre clemencia,
vullau á Jesus pregar
nos guarde de pestilencia.
...
Pasareu cruels torments
ab lo qual segons se es vist,
convertireu molta gent
á la fe de Jesu-Crist,
per so venim á pregar
aquest poble ab clemencia.
...
Capellades ab fe viva,
vos venera en eix altar,
ab tot temps qui en vos confia
lo habeu sempre ajudat,
en aquest lanse Patró
confia ab vostra asistencia.


Imatge de sant Sebastià, esgrafiat a la façana de l'església de Capellades
Església de Santa Maria de Capellades

Goigs a sant Sebastià de Capellades, amb lletra de mn. Climent Forner:

Les més negres nuvolades
s'esbargeixen en cantar:
Sol d'amor de Capellades,
màrtir Sant Sebastià.

Amb el cos ple de sagetes,
a ple hivern, veniu tot nu.
Com se'ns claven de tan dretes
en el nostre cor tan dur!
Són les ales benaurades
que us ajuden a volar.

Sepultat a les antigues
catacumbes, gra de blat,
heu omplert de rams d'espigues
tota la cristiandat.
Quines sitges més sagrades
i quin blat el blat romà!

Des d'antic que els nostres avis
us veneren amb gran zel
tenint sempre a flor de llavis
vostre nom, dolç com la mel.
Les riqueses heretades
no podem malbaratar.

Dels capelladins empara,
abrigueu-nos més que no
amb la seva forma rara
ens abriga el Capelló.
Vagin bé vagin mal dades,
mai no us invoquem en va.

Segarem un dia amb joia
si sembrem avui amb plors:
Revindrà de llum l'Anoia,
les espines seran flors,
seguint sempre les petjades
d'Aquell qui ressuscità.

Vós tan ple de valentia
i nosaltres tan covards!
Amb la santa Eucaristia,
pa dels forts i dels gallards,
cal refer a totes passades
el coratge cristià.

És el Regne que ens convida
al més noble dels combats:
a donar per Crist la vida,
pels germans necessitats.
Qui la lliura a mans besades
no la perd, la salvarà.

Feu de nostra confraria
un fogar de germanor,
ja que en vós tant es gloria
que us passeja en processó.
Tot l'ordit és endebades,
si de trama no n'hi ha.

Font Guitora sempre brolli,
no s'estronqui mai la fe
d'aquest poble, ni trontolli
el seu viure més serè.
Que les aigües ben gemades
emmirallin el cel clar.

Que les rodes molineres
mai no parin la cançó,
tan alegres i feineres
des del temps de l'antigor.
Ben pastat amb les suades,
mai no ens manqui a taula el pa.

Hem pregat dues vegades
tot cantant el vers que fa:
Sol d'amor de Capellades,
màrtir Sant Sebastià.


Comentaris