Villancet de la lluna plena. Poema de Nadal de Francisca Alcover Morell


PRELUDI

Aquesta nit de Nadal
jo hi seré tota sencera,
com un altíssim fanal,
cremant la més blanca cera.

INTERMEDI

Rodona com un sedàs
cendré una claror tan fina
que quan per mes malles pas
caurà un rastre de farina.

En la gran llàntia del cel,
plena de llums d'estelada,
jo som, devota i fidel,
la blanca neula penjada.

Lentament m'he de elevar,
lentament, com qui no frissa...
Tal qual fa, sobre l'altar,
l'Hòstia Santa de la missa.

Aquesta nit jo hi seré
ben sencera i ben rodona:
Que altra volta avui també,
Déu fet carn al món se dóna.

VOU-VERI-VOU

Jesuset!:
Tú ets del cel la bona nova.
Jo et vull enramar un poquet
la negror de aquesta cova.
Ben gojosa em filtraré
pels forats i les escletxes:
quins dibuixos hi faré
amb mes retxes!

En filigranes de argent
mudaré les teranyines,
que mon bes clar i lluent
fa tornar les coses fines.

La pobresa i el treball
te són, també, mare i pare:
tens ben llis el menudall,
l'adornament és cosa rara.
Jo, de franc,
—com ho fas per totes bandes—
i amb el meu filet tan blanc,
t'hi faré brodats i randes...

.

Comentaris