De pressa cap a les muntanyes. Escrit marià de mn. Miquel Melendres

Sabem que hi va per caritat, però, ¿qui es pot estar de veure-hi altres símbols en aquesta Donzella que puja serra amunt, com una boira blanca així que surt el sol?


O Pastorel·la de les ànimes, que us plauen les altures i us afeixuga el pla!
O Senyera pacífica que fretureu de torres altes per a onejar la pau als ulls dels homes!
Ai Arca d'Aliança que recordeu encara el cim de l'Ararat, carregada que aneu de la Misericòrdia!
Que s'hi quedin els frèvols, a la terra baixa!
Vós, a l'altura eixamorada on l'oïda ja feta al cant dels rossinyols, li és molt més fàcil si un jorn els àngels parlen!
De pressa, escotorida, a tall d'ocella casta que és als cims, on té el niu!
Amunt, endalt, o Verge!
De pressa cap a les muntanyes, o alpinista dels cims de l'esperit!

...Però i nosaltres, alabaixos ¿ens deixareu sols per al vol?
Si als de la terra baixa els pics se'ns fan massa alts i ens cal el vostre ajut, —n'estem segurs, o Verge Ocella!— sereu com una alosa que, en ésser al mig de l'aire, cau d'una revolada al solc profund.


.

Comentaris