La túnica inconsútil. Escrit marià de mn. Miquel Melendres


Em dóna un bo, Maria, de pensar-vos amb el fus a la mà, filant de lli finíssim la túnica inconsútil del vostre Fill Jesús!
Perquè és ben cert que aquesta túnica la vàreu filar Vós...

La túnica inconsútil.
La d'una sola peça. Sense gens de costura, tota de dalt a baix.
Déu quan va faixar el món amb llençolets de núvols blancs, bé que ho fes amb esquinços.
Però a Jesús —el Pur, el Simple, l'Impecable— no li hauria estat bé cap afegit, damunt de la carn pura.
Nosaltres, el mantell de quatre trossos ajuntats, encara. Perquè un dia pequem i l'endemà, repenedits, cosim amb nova gràcia els esquinços del pecat.
Però la túnica inconsútil...
Evidentment, Maria, la vàreu filar Vós.
Puríssima immutable, us van vestir de sol i endiumenjar de gràcia.
Tota d'un sol vestit, sense el més lleu repunt, ni el del pecat original.

Els dits de les novícies i les donzelles pures broden els purificadors, les cortinetes del Sagrari.
Només els dits d'una Puríssima podien filar bé la túnica inconsútil de Jesús.


.

Comentaris