 |
| Creu a Cervià de Ter |
Ànima trista que el neguit tortura,
pensa en l'esclat de ta claror latent!
Quan somouran els perns de la natura
les sotragades de l'esfondrament,
mentre el no-res com una falda obscura
no gronxarà ni un sol estel d'argent,
sola amb els àngels i la Flama Pura,
tu cremaràs com una torxa ardent.
Ets més, ets més que efímera llanterna.
Vençut el cos i feta flama externa,
no et mancaran ni ara ni vestal.
En l'infinit tindràs el pedestal.
I Déu mateix, amb alenada eterna,
ventarà el flam del teu glatir immortal.
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada