Poema a sant Josep, de mn. Camil Geis

Sant Josep. Catedral de Girona.

Quan la terra ja no és blanca
del mantell immaculat
de la neu i ja a la tanca
l'ametller s'ha desflorat,
visiteu la terra nua
amb el lliri i la claror
que la vostra faç traspua
i prodiga amb abundor.

I, seguint el romiatge
d'aquest món accidentat,
de bordó us en fa un brancatge
de l'hivern, arbre estellat.
I floreix, com fausta nova,
el bordó patriarcal,
i cada any ell ens renova
el bon temps primaveral.


Comentaris