Càndida Verge, de mirada pura... Poema a la Mare de Déu de Francesc Viver, imitant a Ausiàs March

Mare de Déu Immaculada
Écija (Sevilla)

Càndia Verge, de mirada pura
com un desig intens de serafí,
de cor reblert de cèlica dolçura,
àmfora plena de l'amor diví.

Des de petit mon ànima incompresa
us pressentí del món rera els esculls;
i enfront de vostra maternal grandesa
llagrimejaven suaument mos ulls.

Ara us oviro, mística Regina,
com ideal de cristal·lina deu;
de ma vida en la lluita gegantina
sou la senyera que braó em doneu.

El món és l'ídol d'or que llampegueja
com mirada de l'àngel maleït
d'ambició insaciable que febreja
de plaer nerviós, assedegat i ardit.

És el temple soberg a on s'adora
l'Eva que amb Déu ens lleva l'amistat;
el cancell de l'Etern, a on hi plora
el just amb la creu santa carregat.

Vós sou la dona casta i beneïda
que retorna l'amor que a l'home escau;
sou primavera que al goig pur convida,
l'espiritual imatge de la pau.

Com m'és grat en un segle que proclama
pels cossos vils indigne adoració,
d'entusiasme contemplar la flama
en la festa de vostra Concepció.

En eix convit mon Ideal voldria
dringar-hi fervorós com un vident;
amb la inspirada lira us cantaria
poesia que raja eternament.

I a l'estelada airosa que s'acobla
per assolir la pàtria llibertat
recordaria vostra fama noble
que viu al llibre heroic del temps passat.

I voldria esponjar els crits de guerra
que als quatre vents se'n volen atrevits
amb vostre amor que a un poble gran s'aferra
i és tomba que arrossega els esperits.

En el festí modern i diabòlic
s'hi sent també la catalana veu;
en el festí de l'Ideal catòlic,
poetes de ma pàtria, avui dringueu!

-Francesc Viver i Puig, sacerdot i poeta. Girona (1876-1955)-

.

Comentaris