La Llàntia i l'Estel. Poema de mn. Miquel Melendres

Feia la llàntia del temple:
—Jo voldria lluir
com un estel del firmament.

Feia l'estel del firmament:
—Jo voldria cremar
com una llàntia de temple.

Feia l'Amic, sentint-los:
—Jo voldria ajuntar en la meva torxa
la llàntia del temple
i l'estel del firmament:
la claror de la gràcia
i la llum de la natura.

Per oferir després al meu Amat la joia
de llegir i escriure l'amor seva
a la resplendor llur.

Comentaris