Poema a la Verge de les Olletes, de mn. Joan Ma. Feixas i Torró (Sant Esteve de Bas 1892-1924). Sant Privat d'en Bas (Garrotxa, Girona)

Mare de Déu de les Olletes

Verge del bosc i dels cimals,
Mare de Déu de les Olletes,
abrigalleu sota els covals
tots els ramats de vostres pletes.

Cingles amunt del Puigsacalm,
a vostres peus els pobles vénen,
i al vostre entorn, canten el salm
del sant amor que per Vós tenen.

Vostre sojorn de solitud
és tot frescal dins les fagedes,
i un virolai de joventut
hi van cantant les aigües fredes.

La gran muntanya de la neu
del vostre temple és la capçana:
temple del bosc, d'on regenteu
els encontorns de nostra plana.

El vostre altar és ple de sol
de les divines meravelles,
i té un perfum tot camperol
entre el dringar de les esquelles

i la remor que fa el torrent,
com la cançó de fe amarada,
que arreu ressona eternament
dins vostra cova perfumada.

Quan ve l'encís del temps novell,
Verge del bosc encisadora,
floriu, cada any, dintre el mantell
plena de gràcia protectora.

Cada any, del lluny dels clotarals,
vénen a Vós les romeries,
i oïu els càntics matinals
dels camperols de les masies

i els vostres fills de la ciutat
que us veuen blanca i lluminosa,
i en les tenebres del pecat
Vós els vetlleu, Mare amorosa.

Tots els volers dels cors humils
per Vós són dolça presentalla,
i les cançons dels cors gentils,
són rou del cel que al món davalla.

I als afligits doneu valor
i als decaiguts, l'amor encesa,
com una rosa de pastor,
la vostra olor per tot s'ha estesa.

Verge del bosc, tot temps vetllau
els grans ramats de vostres pletes!
Sigueu Regina d'eixa afrau,
Mare de Déu de les Olletes!

Capella de la Mare de Déu de les Olletes

Comentaris