Per què veniu, Senyor? Poema del beat Pere Tarrés. Any 1937.

XI estació del Via Crucis: Jesús és clavat a la Creu
Església d'Err (Cerdanya francesa)

PER QUÈ VENIU, SENYOR?

Propter nostram salutem...

1. Jesús, com pobre captaire
pidolaire,
tot sol va i pel món camina
espellifat, las, peu nu,
cercant amics, potser a tu...
per calmar una set divina
que l'abrusa i l'arbora
i que el mina;
que com febre engolidora
el consum
i fa llanguir
la dolça llum
d'aquell rostre clar i diví.

2. El front porta coronat
per espines punxegudes,
el seu cos tot llatzerat
per cops, assots i caigudes,
son mirar és de pietat
i de profunda tristesa...
imatge de la pobresa,
pidola la caritat
d'ésser per tu estimat...

3. D'aon veniu, tan cansat
i amb els peus tot sangonents?
Apar, Senyor, que heu plorat
i que heu sofert greus turments.

----------
Veniu de llunyes contrades
amb ànsia insatisfeta
per retornar a vostra pleta
les ovelles esgarriades.
----------

Però, Senyor, no veieu
com s'esqueixa vostra carn
i com regueu
a terra amb la vostra sang?
I tot per un tros de fang!...
Bon Jesús, i quants fatics
preneu pels vostres amics!...

***

4. A què veniu entre els homes?
És que us poden dar més glòria?
No sentiu ja la cridòria
d'un poble irat
clamant: "Sigui condemnat!"?

5. A què veniu si us odien?
Us manca felicitat?
Augmentar-vos-la podrien
tots els homes d'un plegat?
És que no hi ha prou grandesa
en el vostre immens palau?
És que us manca la riquesa
o bé al vostre cor la pau?

6. No és possible això, Senyor!
Mes si el món és tan mesquí
que de res pot dar ni un bri,
digueu-nos, el vostre Cor,
que cerca aquí?

7. Cerqueu una recompensa?
Cerqueu honor, poder? No.
Però, Senyor, si hom us llença
i us ofèn sens compassió
pertot arreu...
Senyor Jesús, què cerqueu?

8. Per què veniu
en aqueix món tan esquiu?
Per què deixeu
el soli de tot un Déu
i us feu dels homes captiu?

9. Dels homes, Bondat Divina?
D'aquesta raça de feres,
sense entranyes, que imagina
les maneres
més vils de fer-vos sofrir
i morir?

10. Jesús: dels homes, dieu?
D'aqueix poble faritzeu
d'escorpins?
D'aqueix poble degradat,
covard, traïdor, amagat
com l'escurçó pels camins?
D'aquesta pols mig podrida
pels cucs, raça maleïda,
rosegada per l'orgull
i la mentida,
esmicolada en l'escull
de tants vicis i passions,
que ha menyspreat vostres dons,
vostres preceptes burlat,
que el vostre rostre ha escopit,
us ha odiat en son pit,
i amb la boca blasfemat?

11. I malgrat tot, repetiu
que pels homes veniu?
Per què, per què, Bon Senyor?
Per amor?
Però, per amor a qui?

..........
Per tot el món pecador?
..........

Per tots els homes, per mi?
Oh Senyor!

12. Jesús meu, sembla follia
aquest amor tan fervent...
És, Senyor, tan diferent
d'aquell que pel món fa via!
Oh, Jesús meu,
com estimeu!
Ni els turments us han fet por,
ni la creu,
ni l'odi esfereïdor
dels homes, ni llur menyspreu.

13. Jo em perdo en la immensitat
del vostre amor;
m'apar espai de grandor
immensa, il·limitat,
en què l'amor tot plegat
dels homes allí seria
com un àtom que es fondria
en el foc abrusador
del vostre Cor...

14. Com una volva menuda
i perduda
en l'esclat d'un raig de Sol
—ja immòbil, ja moguda,
ja oscil·lant, prenent el vol—
de claror és sempre amarada
i cercada,
mes del tot cega a la llum;

15. així està la meva ment,
oh Senyor!,
al davant del vostre amor.
A voltes sent
un subtilíssim perfum
que arriba endins,
molt endins, trontolla el cor
un moment,
il·lumina nous camins,
aconhorta i endolceix,
però molt prest, com el fum
endut pel vent,
s'esvaeix...

16. El meu cor pressent la llum
d'aquest amor tan sublim,
mes, Senyor, des de l'abim
on viu mon cor
el cega tanta claror!...
És tan migrat, Bon Jesús,
el meu, d'amor,
i de tanta mesquinesa
al costat de la grandesa
del vostre, immens, infinit,
que no comprenc tal llarguesa
per un món tan envilit.

***

17. Bon Déu, el meu cor sospira
una guspira
del vostre amor...
Aleshores, Vida mia,
qui apagar-ne podria
el foc, de mon interior?

18. Bon Jesús, per què no obriu
i encalentiu,
sols una mica, el meu cor
aspre i esquiu?
Per què permeteu, Senyor,
tanta gelor?

19. Si embriagar-me podia
en vostra font
com cérvol, d'amor ferit,
ja no cabria en mon pit
res del món,
i tot, Senyor, em diria
mos amors on són...

..........

Amics cerqueu?
Oh Bon Jesús, em voleu?
Jo també vaig desolat,
cercant l'Amat...


- del Dr. Pere Tarrés, 19 de març de 1937 -

.

Comentaris