Comiat a la Mare de Déu de Núria

COMIAT A LA VERGE DE NÚRIA

Mare de Déu de Núria

Foto: Josep Maria

Adeu, Moreneta,
de Núria Regina,
qui a Vós s'encamina
retroba'l consol;
qui en terra us visita
vullau que quan mòria
se'n pugi a la glòria,
com àngel, d'un vol.

Quan se'n torna'l devot, Mare mia,
¡Adéussiau! sospirant trist vos diu,
— ¡qui pogués prop de Vós nit i dia,
amb los àngels, d'amors fer-hi niu! —

Quan Núria lo devot prop obira
¡que n'és dolç, que n'és grat son cantar!
més ¡qué és trist quan se'n torna i se gira
eix sant lloc per darrer cop mirar!

Quan ne veu vostre temple i la plana
no li apar lo cel blau tan formós,
no té aroma la flor boscatana,
ni ja'l cèfir és grat i amorós.

Es Puigmal Montserrat d'eixa terra,
és lo Núria'l replà on para'l cor,
aci's bada, com flor en la serra,
puig la Verge l'arruixa d'amor.

Quan retorna lo maig a enjoiar-vos,
Moreneta de l'Alt Pireneu,
lo devot tornarà a visitar-vos,
en eix cim on teniu vostra seu.

¡Adéu! Núria, Tabor de ma glòria,
on hi deixo per sempre'l cor meu;
sempre grata'm serà ta memòria,
sempre al cor m'hi viurà'l record teu.

Santuari de la Mare de Déu de Núria

Foto: Josep Maria