I el Verb es féu carn. Poema de Nadal de mn. Pere Ribot


Oh Verb, Paraula eterna, doll del Pare,
llambreig de Tu mateix sempre present,
no ets el so que ens ve a mercè del vent,
sinó l'Anyell que es lliura damunt l'ara.

Ets carn de nostra carn vers el conflent
de dues aigües de misteri: clara
l'una i tèrbola l'altra, cara a cara
el terme i l'infinit, gleva i forment.

Germà per llei de sang, llevat, saó
de l'Esperit de foc. Que la llavor
no caigui en la tenebra, i que l'orgull

no ofegui mai l'espiga d'or, perquè
no viuria de llum, buida de fe.
I jo, enemic, hi sembraria jull.

.

Comentaris