A Maria, Verge fidel

Mare de Déu d'Oliola (Noguera). S. XIII. Museu de la Catedral de La Seu d'Urgell.

Vós, que a Déu fóreu sempre fidel,
Verge Maria, 
sigueu tot hora nostre model:
feu-nos de guia per anâ al cel.

Abans del temps ja us escollí, Maria,
per Temple seu l'augusta Trinitat:
quan de ses mans vostra ànima sortia,
n'enveja el sol el lluminós esclat.

Del pare Adam no recolliu l'herència
que tots sos fills portem venint al món;
solament Vós de la infeliç sentència
no sofrireu el vergonyós afront.

Si dels vivents fou Eva dita mare,
molt més n'escau, Maria, el nom a Vós:
el fruit de mort ella ens donà abans d'ara,
Vós deu el fruit de vida saborós.

Vós no sabreu què és l'àrdua brega
amb passions que ofusquen la raó;
tot just creat el vostre Cor batega
sols pel Bon Déu, en íntima unió.

És jardí clos vostra ànima, Maria,
que per Ell es reservà l'Amat;
tota virtut ufana hi floriria,
sense abriülls malèfics de pecat.

Hi florirà la rosa ben encesa
del dolç amor que es dóna tot a Déu,
el lliri blanc de virginal puresa,
d'humilitat la violeta lleu.

En Vós un jorn, tindrà el primer sagrari
el Verb de Déu del nostre fang vestit;
el vostre si serà reliquiari
que estotjarà Qui troba el Cel petit.

Des de l'Empir, on sou tan exaltada,
gireu els ulls a aquesta vall de fel.
Mare de tots, la vostra gran fillada,
feu-la, com Vós, tostemps a Déu fidel!


* Lletra del P. Jaume Garcia Estragués — Música: Ll. Millet.


Comentaris