A la Mare de Déu de Montserrat, de Joan Maragall

Majòlica de la Mare de Déu de Montserrat a Castelldaura. Premià de Dalt.

Ben d'a la vora - volia veure-us,

oh Verge negra - del blanc vestit!

Dalt de l'estrado - avui pujava

i us he guaitat de fit a fit

la dolça cara, -que m'ha deixat- tot enternit.

Més lluny us miro - quan a la tarda

canten els monjos - i els escolans,

i eixint del temple - m'hi giro encara,

i encara us miro - més lluny que abans.

A vostra casa - m'aficiono

i us hi entro a veure - sempre que hi passo,

com els aimants.

Surto de cara - a les vostres penyes

i en cada una - veig un ensaig

de vostra imatge...

Sou graciosa, - penya entre penyes:

reina us en faig.

Cerco entre elles - els camins vostres - i me n'hi vaig.

Els camins vostres - son plens de boira:

per los esquinços - guaita el cel blau...

Només hi trobo - boixos i mates

que humils floreixen - dintre la pau,

i aquelles volves, -que en diuen àngels,

i que s'hi assemblen -per lo silenci- del vol suau.

Com me corprenen - els cingles vostres!

Com m'esvaeixen - vostres abims!

Les aus que hi volen - son aus xiquetes,

les fonts que hi neixen - són regalims,

entre la boira - son cims de glòria - els vostres cims.

Tot jo m'encanto, - no sé el que em passa:

les vostres penyes - m'han encisat.

Potsê us mirava - massa a la vora

Mare de Déu de Montserrat.