JUNY, Mes del Sagrat Cor de Jesús.
29 de juny: Sant Pere i Sant Pau apòstols.
30 de juny: Sant Marçal.

dimecres, 30 de gener de 2013

Goigs a la Mare de Déu de Montalegre. Vilanova de la Sal (La Noguera, Lleida)

Mare de Déu de Montalegre,
a Vilanova de la Sal.
Probablement del s.XIV i amb
trets característics de la
imatgeria religiosa de terres
lleidatanes, com els ulls de
Maria o la corona que porta.
Alguns estudis apunten que
Pere Aguilar pot ser-ne l'autor.
Vos dels Àngels sou servida,
y en aquest alt situada,
Mare del que'ns dona vida
Montalegre nomenada.

De Deu lo pare venía
á Vos donsella sens par
l'Angel, quant ab alegría
la embaixada vos portá:
restareu del Redemptor
Verge i Mare a la vegada.
...
En estas altas montanyas
vos habeu volgut restar.
perque de terres estranyas
vos vinguen á visitar:
concediulos tot favor
puig que sou tan exaltada.

Mostrareu vostra clemencia
al pastoret afligit,
quant estant per despenyarse
en mig de una oscura nit,
restá salvo de perill
per habervos invocada.
...
Del Abadiat Protectora,
de Vilanova advocada,
Mare dels que'ns dona vida,
Montalegre nomenada.



Gravat de la Mare de Déu de Montalegre, on surt el pastoret mencionat en els goigs.  La imatge va ser amagada durant la guerra del 1936 i més tard va ser recuperada. El pastoret que acompanyava la imatge, i amagat en un altre lloc, encara no s'ha trobat.
Ermita de Montalegre, a Vilanova de la Sal, on s'hi celebra la romeria cada 1 de maig. També el tercer diumenge de setembre s'hi celebra un aplec, amb molta gent de Balaguer.
Molts devots hi acudien a demanar remei pels seus mals. Era costum que qui es guaria fes ofrena a la Mare de Déu de Montalegre del mateix pes de blat que ell pesava.

L'ermita de Montalegre, en un excel·lent mirador de la Serra de Mont-roig
En el llibre "Devocions marianes populars: La Noguera", de Joan Bellmunt i Figueras, hi trobo recollit un cant a la Verge de Montalegre d'en Joan Benet i Petit. El cant és llarg i només n'escric algunes estrofes.

La cançó que em dicta el cor
per la Verge sobirana,
del Noguera al carrer gran,
al balcó del riu Farfanya.

Ha de ser la més gentil,
la més dolça i entonada,
que la inspiren quatre rius
amb baranes de maragda.
...
La patrona que el regeix
és la reina més preclara;
un pastor li va ofrenar
que a una cova la trobava,

en imatge de sis pams
del més fi dels alabastres;
de tan bella i escaient
al país no n'hi ha una altra.

És d'empeus amb bell posat,
té la mà sobre una branca,
que oferia en esclatar
quatre roses encarnades.

Jesuset que serva al braç,
rajolí d'alba rosada,
amanyaga un gafarró
amb els dits que el món forjava.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada