 |
| Mare de Déu de Queralt |
Reina gentil, de Berga Sobirana,
des d'eix trono tan alt,
guieu al Cel la terra catalana,
¡Madona de Queralt!
Aquest roquer, que d'ambrosia flaira,
com ric estoig us serva en bell encís,
i del penyal, que tan amunt s'enlaira,
Vós n'haveu fet verger del Paradís.
Allí, esplendint de glòria i d'hermosura,
de Berga sou el rutilant Estel,
i als berguedans, en meravella pura,
doneu la llum que guia dalt del Cel.
...
¡Visqui Queralt!, en himnes de victòria
canti la veu dels pobles catalans,
i en son mantell la Reina de la Glòria
uneixi els mons i ens faci a tots germans.
 |
| Lletra de Remei Morlius d'Andreu, 1916. |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada